23 d’ag. 2010

7 comentaris:

sargantana ha dit...

pozi..tot i que no hi veig el gra.

els dilluns de vacances..tampoc son tan dolents, mira per on!!
hahahahahhah

a10

lluís Puigbert ha dit...

Quina mala llet...disfruta de les vacances perquè el dilluns 30 et trucaré a primeríssima hora ;-)

A.L.Zarapico(hydro) ha dit...

Aquesta vegada ho veig claríssim i ben encertat.

Vaig estar de vacances en una altre autonomía que es més independent que nosaltres, i la veritat aquet dibuix es queda curt.Salutacions Lluis.

lluís Puigbert ha dit...

Merci Toni...
Encara que estigui molt suat, es pot aplicar la màxima de que la realitat sempre, sempre, sempre...supera la ficció :-I

Una abraçada

(...i l'autonomia era?)

elur ha dit...

necessito una onomatopeia per comentar aquest post i no sé com fer-la... com transcric l'inici d'una rialla que s'estronca de cop deriva cap a un sospir i acaba... com acaba?

va, que el dilluns ja el tens superat! ànims!

una abraçada!

A.L.Zarapico(hydro) ha dit...

Bé, diguem que es un pais que emvejo molt com es el vasc, al menys en la seva gent i el seu respecte pels altres.;)

lluís Puigbert ha dit...

_Hola Elur! Ja hi tornem a ser, només 7 dies...però han semblat 70, feia anys que no parava en sec i buf! com ha costat engegar la maquinaria...
La onomatopeia que busques no la tinc clara, però un mecagum...@$***X%"!!! al final sempre funciona.

_Certament gran país el Vasc, Toni, jo a més els hi envejo el Txacolí i les tapes ;-)