29 de des. 2009

3 comentaris:

A.L.Zarapico(hydro) ha dit...

Buehh podría ser que paradojicament sería com tu ho descriu, pero saps...sempre intento imaginar que hi ha una mica de llum al final.Feliç any nou, i no cambíis.

elur ha dit...

a qui se li va ocòrrer que l'ocell de la Pau fos un colom?? quina mala ideia, de veritat!
Un trencalós hauria de ser i riu-te'n tu del que podria passar-los a aquestes avionetes!

(ummm... diria que el procés gripal que pateixo m'afecta alguna neurona... :P)

m'ha encantat veure un colom deaplumat (està malament que ho digi ara i aquí? odio els coloms)

La vinyeta, excel·lent com sempre. I sí, també fa riure, encara que sigui un riure amb recança. Estem ben (ui, ara anava a ser garrotxina al 100% jeje) fotuts.

Petons!

lluís Puigbert ha dit...

_Moltes gràcies A.L, molt bon any per tu i els teus també...i no deixis de posar-hi imaginació...ni d'escriure amb tanta sensibilitat al teu blog

_Elur, acceptem trencalòs com a ocellot de la pau...encara que per pacífic el pardal i efectivament el colom a perdut molta imatge, s'ha de començar a pensar en fer-li un E.R.O, i com que estem en família, pots dir i utilitzar el Garrotxí quan vulguis...perquè la situació realment està molt cardada XD

Una abraçada!