Dissabte va acabar, amb el mes, l'exposició de 'B C N Y C' Julia Clay al niu.
Vam conèixer a la Julia Clay i el seu treball l'any 2006, als Tallers Oberts Poblenou (TOP). Durant els dies del TOP, els artistes del barri obren les seves portes i deixen que allò que podriem anomenar 'ciutadans normals' tafanejem tant com volguem al lloc on prenen forma les seves obres. Idees, formes i colors que es barrejen amb materials, eines, draps bruts.
Llavors la Julia estava a Caminal, una antiga nau on un bon grapat d'artistes compartien un espai separat per cortines de plàstic penjant de cables d'acer. Recordo que cap a l'any 2004 o 2005, trobant-me en una delicada situació laboral, vaig provar d'instal·larme en un d'aquells racons, de calor insoportable a l'estiu i fred gebrador a l'hivern, segons que em confessava la noia que llavors gestionava la nau; va resultar, però, que el meu projecte no encaixava bé amb la seva filosofia, i vaig oblidar temporalment Caminal. Fins els dia en que vam tornar per veure obres i artistes.
Caminal no s'assemblava al que havia conegut un parell d'anys enrera, no estava mig buit, al contrari, bullia d'activitat, artistes plàstics convivien amb animadors gràfics, l'olor a pintura empapava l'ambient, i la gent circulava amunt i avall captivada tant per les obres exposades com per l'atmosfera que l'espai desprenia.
Caminal va tancar, com tants altres espais del Poblenou. Els artistes havien trobat al barri espais grans, diàfans i econòmics que els permetia treballar i fer comunitat. Ara Caminal té les finestres tapiades per que no entrin ocupes, la xemeneia s'alça amb no gaire esperança i han pintat lemes contra l'especulació i la transformació del barri, tot junt, sense diferenciacions ni matissos. El niu va acollir diversos artistes de la diàspora de Caminal.
La Julia Clay, pel que recordo, ja treballava llavors en les idees que ara ha exposat al niu. Es tracta d'un conjunt de muntatges fotogràfics que retraten la "trepidant transformació del barri del Poblenou", segons figura al catàleg, tot complementant-ho amb muntatges de la ciutat de Nova Iork.
Les velles edificacions fabrils intenten no esventrar-se davant l'aparatosa empenta de vidre i acer. Al principal muntatge del Poblenou, una impressionant panoràmica, no hi veiem gent, tan sols una figura en unes escales, potser la pròpia artista. Les obres estan molt treballades, i en el cas de Poblenou, el resultat sorpren pel que transmet, i potser per la capacitat de desprendre's dels matissos. La Julia Clay no és neutral, ni ho pretén, i els seus paisatges de sòrdida modernitat són ben reals en un barri que va ràpid ràpid.
Mr.Young
Imatge: Julia Clay
Imatge: Puigbert
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada