4 de febr. 2009

text: Mr.Young / il·lustració: Puigbert

Poca cosa es pot esperar en un cap de setmana plujós com el passat. Aguantar el temporal, intentar que els nens no trenquin ni es trenquin res i esperar que passi. El tema es complica si la dona, que ja venia fluixeta després d'una dura setmana, cau malalta en la nit de dissabte a diumenge (saturday night fever!).
He dit que es pot esperar poca cosa, que no és el mateix que res. Per fortuna el diumenge em donaria un respir, i quin respir!! ara la pluja ja no era motiu de desesperació, més aviat el decorat d'una espera, el soroll de fons que xopava els entorns de la tarda de diumenge.
L'amic Xevi (sic), gironí de pro, però amb molts anys ja a la capital (i amb interessants estades a Mèxic DF, més d'un any, i Madrid, potser tres anys) s'havia decidit a fer un curs de DJ dirigit per la gran Nika, organitzat com no al NIU, i diumenge a la tarda els avesats alumnes tenien la oportunitat de provar les seves habilitats davant un públic ansiós i exigent. No cal que et digui que jo era entre ells.
Vans van ser els intents de l'Antoñete menut d'afegir-se, ell quan sent niu ja s'apunta, però no, allò era un petit plaer per adults. En arribar al niu saludo en Sergi, servint birres, i DJXevi em surt a l'encontre, mentre una alumne punxa amb l'ajut de DJNika. Em fa una explicació condensada d'allò que un bon DJ ha de saber fer, i la cosa no sembla fàcil. És interessant apreciar els canvis, sent amateurs i principiants no és difícil, i això et permet valorar més el professionalisme d'alguns (DJ Nika) i el virtuosisme d'altres (el teu reverenciat Jeff Mills).
Quan arriba el torn de DJXevi ens delecta amb alguna gran mescla. Entre el material que punxa trobem Varios Production (dubstep), matmos, aphex twin, autechre o two lone swordsmen. No cal que et digui que els noms m'els xiva el propi DJ Xevi.
En acabada la sessió ensenyo a DJXevi i acompanyants la peça del Dimitri (tinc pendent foto final), els agrada molt i jo quedo content d'haver-los ensenyat, DJXevi m'acusa de burgès modern. Sortint la pluja ens ha donat una petita treva, ens acomiadem i torno cap a casa, cal preparar-se per una nova setmana a la capital.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

M'has trencat el cor.
La teva faseta d'escriptor la tenies molt amagada.

lluís Puigbert ha dit...

Benvolgut anònim:

Em sap greu decebre't...no sè si hi ha alguna cosa en la que destaqui, però en la redacció ja et puc assegurar que no.
He fitxat un reputadíssim escriptor de BCN que no vol revelar la seva identitat, i que escriurà les seves cròniques des de el niu (espai artístic contemporani), jo només m'he compromès a fer una il·lustració referent al tema.

Anònim ha dit...

Disculpeu, hi ha alguna imprecisió que convé aclarir. No es tracta ben bé d'un 'reputadíssim' escriptor, i no és de BCN, tot i que hi viu de fa anys i que a l'amic Puigbert li agrada burxar per aquí.
Mr Young

lluís Puigbert ha dit...

ha ha! mr.Young, encara que intentis fabricar un fals passat Empordanès, ets l'impecable prototipus Barceloní.

Anònim ha dit...

UPS!!! AIXO EM PASSA PER NO LLEGIR ELS TITULARS.
PERO SI QUE DESTAQUES I EN MOLTES COSES.